La màgia de la terra
No acabo d’ explicar-me el per què, però hi ha certs llocs que provoquen una atracció i fascinació tal sobre el ser humà que, qui sap i pot captar la seva energia, queda atrapat pel pol d’ atracció que genera. Jo mateix vai néixer a Barcelona però des dels tres mesos m’ han pujat per aquelles zones regularment, a la que juntavem quatre dies de festa agafavem el cotxe i cap allà, des de llavors vai quedar enganxat com si de tel.la d’ aranya es tractés.
Per altra banda, dintre d’ aquests llocs, existeixen punts concrets on l’ atracció és superior i on és imposible escapar al seu encís. Són llogarets en els que, al llarg de la història, en un moment o altre, han sigut segellats per fenòmens com el megalitisme, les fonts curatives, els boscos sagrats, ermites, santuaris, romerías, successos extraordinaris, etc. Aquests llocs acostumen a estar marcats amb pedres o construccions sagrades. Sovint hi trobem la presència benedictina i les llegendes de Verges aparegudes i trobades, sobretot les que tornen al seu lloc d’ origen després de ser traslladades pel poble a llocs més accesibles.
Sense deixar de banda els camins telúrics, rutes sagrades que uneixen megalits, catedrals, santuaris, fonts i certes zones geogràfiques. La més coneguda és el Camino de Santiago. Altres són la del Sant Grial, la de San Úrbez, les del Romeros de Santa Orosia, algunes de tranhumants, etc.
Les pedres i les roques
Per a l’home pririnenc –i pels antropòlegs també- les pedres i les roques tenen tanta vida com la pugui tenir una persona, un cérvol o un cajico(1). L’ indígena pirinenc molt abans de la indoeuropereització d’ aquestes muntanyes, va centrar la seva cultura i religió en principis com la vida, la mort, la fecunditat, la fertilitat i la salud, concretant-los a través de les pedres, megalits, coves, que al cap i a la fí no són altre cosa que l’ interior de les roques. El Celta va aprofitar els coneixements de la pedra i els va perpetuar reutilitzant megalits, muntanyes sagrades, pedres curatives, pedres màgiques,etc. Si és realment un element viu, si és sagrat es perquè representa, és una concentració de l’ element terra, del que surt la vida i al que torna. Perquè la terra és la mare de tota carn i el vincle entre l’ home, la natura i l’ esperit.
Encara conec pastors que utilitzen les pedres per tractar alguna afecció seva o dels seus animals (el meu besavi). Alguns picadors escullen i palpen suaument les pedres abans de treballar-les. Els hi demanen permís, tenen cura i les embelleixen. La pedra agraïda és deixa treballar plàcidament.
(1)Un cajico és un roure en fabla
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris libros. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris libros. Mostrar tots els missatges
dimarts, 17 de novembre del 2009
dimarts, 29 de setembre del 2009
Soy aragonés o sóc aragonès
Una anàlisi de la construcció de la identitat i el sentiment de pertinença a la comarca del Baix Cinca.
Avui dia, mentre espero treure'm el carnet de cotxe, em deixo caure per la biblioteca de Fraga onte he trobat diversa informació sobre la localitat, com vaig poder publicar per exemple en el meu anterior post. Regirant llibres vai topar amb un aspecte que considero capdal en el procés de l' elaboració d' aquest estudi i és el ser o no ésser de la "Franja de ponent" o "Franja oriental"; aquesta dicotomia sempre m' ha cridat l' atenció des de ben petit i es què ja ho deia el meu avi "Sempre ham tirat cap a Catalunya i sic del Barça pero som aragonesos" exposo les conclusions extretes de la lectura del present estudi monogràfic del sociòleg Cecilio Lapresta Rey i espero en un futur poder analitzar diversos punts de vista. Un llibre molt recomanable però força dens sobretot d' inici.
(FL 39 LAP) Bibliotèca de Fraga - Montcada.
A tall de conclusió: Sóc aragonès.
Al llarg d' aquest treball s' ha intentat analitzar com s' ha dut a terme el procés de construcció de la identitat del sentiment de pertinença en una zona fronterera entre dos comunitats autònomes amb diferents estructures culturals i socials. El que ha interessat en tot moment és investigar quins elements de l' estructura social són els que intervenen en el procés dialèctic que suposa la construcció de la identitat. Alguns d' aquets elements ja havien aparegut entre les hipòtesis de partida s' aquest treball, però altres han sorgit nous, gràcies al propi procés de la investigació, i a la consideració que el tema no té límits clars i està relacionat amb un terreny sempre delicat com és l' emotivitat.
Darrera la descripció de la zona d' estudi, una part important a causa del gran desconeixement que se'n té, s' ha intentat definir els factors que són significatius a l' hora de construir el sentiment de pertinença i de la identitat, i arran d' això arribar a detectar quina és la postura que prenen les persones envers eix tema, és a dir, arribar a saber quina és la identitat que és dona entre els individus partitn dels elements sobre els que es construeix.
La importància de la situació geogràfica fronterera, la llengua, l' estatus, la història i les tradicions, la relació objectiva de les persones i el conflicte, s' han anat explicant en els capítols del treball. Com a resultat d' aquest anàlisis, ens hem trobat que una part significativa de les persones de la zona se senten aragoneses. Aquest resultat no està fonamentat en una treball quantitatiu, però si existeixen elements de percepció suficientment evidents per acceptar-lo com un fet cert. També hi existeix un rellevant nombre de persones que s' identifiquen culturalment en gran mesura amb la Comunitat Catalana, però tampoc hi existeix un desig fort i estès d' un canvi territorial. El conflicte, relativament petit, que es dona a la zona d' estudi se situa a nivell de la identificació de les persones, i no tant al nivell del seu sentiment de pertinença, és a dir, que se situa més en allò que es considera ser aragonès, que en si se n' és o no, aragonès.
Aquesta absència de conflicte és el que realment fa que la zona que hem estudiat sigui peculiar, estranya i realment atractiva. El territori estudia té molts elements per ser considerat, quan altre no a priori, com un territori altament conflictiu, però la realitat és que entre les persones de la zona no existeix aquest conflicte permanent, i la gent es dedica més a anar vivint que a entrar en conflictes d' aquesta naturalesa.
La major par dels elements que s' han assenyalat en les hipòtesis- la llengua, la ubicavió geogràfica, la relació objectiva i l' estatus- haurien d' apropar, quan altre no en principi, les persones de la zona cap a l' lternativa de sentir-se català, ja que derrera l' anàlisi, i tenint en compte les teories sobre la identitat i el sentiment de pertinença basades en la idea que tendim a identificar-nos amb allò que considerem més atractiu, o amb allò que desitgem, semblaria el més racional, el més positiu per a les persones, així i tot, però, els individus se senten pertanyents a la Comunitat Aragonesa, llençant per terra totes aquestes teories. A més, aquest sentiment de pertinença a Aragó es basa fonamentalment en l' element més artificial i polític, i menys cultural i sociològic, que és la pertininça administrativa a Aragó ( no hem d' oblidar en aquest punt la importància de la història de la zona, però entre les persones es recorre més a la justificació de tipus territorial per fonamenta el sentiment de pertinença, com hem vist al llarg de les entrevistes). Ja s' ha comentat l' artificialitat que suposa la divisió provincial i regional a l' hora de considerar-la des de la perspectiva del que són les comarques naturals, culturals i sociològiques, i en principi a nivell de les persones aquest element hauria de ser menys rellevant que altres, precisament per la seua artificialitat, però a la nostra zona d' estudi no és així, llançant novament per terra totes les teorie clàssiques sobre el tema de la formació del sentiment de pertinença.
L' absència de conflicte significatiu i aquestes contraciccions que acabem d' assenyalar, fa que ens hàgim de plantejar la idea que la problemàtica que estem tractant no està interioritzada ni té la seua arrel a nivell de la població " d' a peu", sino que més aviat és un problema que s' ha desenvolupat de d' altres nivells, i sobre tot des de fora del territori.
Així doncs, ens trobem en una zona realment contradictòria, peculiar, estranya i conflictiva a l' hora de tractar-la a la llum de les teories de la identificació i del sentiment de pertinença tradicionals en sociologia, precisament per la manca de conflictes, perquè té tots els elements per ser conflictiva i, en canvi, no ho és.
També s' ha vist que les diferències entre les persones de distints grups generacionals es basen principalement a que les persones de més edat tenen una tendència major a justificar la seua identificació en elements de tradició, com ara "de tota la vida". Existeix una similar postura entre els tres grups d' edat ací analitzats, és a dir, un substrat comú bastant semblant, i les dife´`encies rauen principalment en la justificació d' eixa postura.
Pel que fa a les institucions políticques de la zona cal destacar-ne que estan bastant en concordança amb el que pensen els individu (1998).
Com a resultat d' aquesta part de l' anàlisi cal destacar-ne la lluita que s' està desenvolupant a nivell polític per tal de reconèixer la pluralitat del territori aragonès, de forma que no es consideri més aragonès un individu de Saragossa que un habitant de l' àrea del territori estudiada. Aquesta concepció política del tema de la identitat dins d' Aragó és important perquè també entra a formar part d' una manera significativa en el procés de construcció del sentiment de pertinença i de la identitat del jo.
Finalment, cal tornar a assenyalar la urgència que la concepció d' Aragó com un territori plural, amb diferents maneres de sentir-se, pensar i parlar, es prengui com una realitat que existeix. Aquesta pluralitat s' ha de concebre com quelcom constructiu i enriquidor, de forma que s' acabin els prejudicis, recels, i concepcions disgregadores heretades d' una visió parcial i excloent del que significa dir "soy aragonés", de tal manera que sigui exactament igual que dir "sóc aragonès".
Avui dia, mentre espero treure'm el carnet de cotxe, em deixo caure per la biblioteca de Fraga onte he trobat diversa informació sobre la localitat, com vaig poder publicar per exemple en el meu anterior post. Regirant llibres vai topar amb un aspecte que considero capdal en el procés de l' elaboració d' aquest estudi i és el ser o no ésser de la "Franja de ponent" o "Franja oriental"; aquesta dicotomia sempre m' ha cridat l' atenció des de ben petit i es què ja ho deia el meu avi "Sempre ham tirat cap a Catalunya i sic del Barça pero som aragonesos" exposo les conclusions extretes de la lectura del present estudi monogràfic del sociòleg Cecilio Lapresta Rey i espero en un futur poder analitzar diversos punts de vista. Un llibre molt recomanable però força dens sobretot d' inici.
(FL 39 LAP) Bibliotèca de Fraga - Montcada.
A tall de conclusió: Sóc aragonès.
Al llarg d' aquest treball s' ha intentat analitzar com s' ha dut a terme el procés de construcció de la identitat del sentiment de pertinença en una zona fronterera entre dos comunitats autònomes amb diferents estructures culturals i socials. El que ha interessat en tot moment és investigar quins elements de l' estructura social són els que intervenen en el procés dialèctic que suposa la construcció de la identitat. Alguns d' aquets elements ja havien aparegut entre les hipòtesis de partida s' aquest treball, però altres han sorgit nous, gràcies al propi procés de la investigació, i a la consideració que el tema no té límits clars i està relacionat amb un terreny sempre delicat com és l' emotivitat.
Darrera la descripció de la zona d' estudi, una part important a causa del gran desconeixement que se'n té, s' ha intentat definir els factors que són significatius a l' hora de construir el sentiment de pertinença i de la identitat, i arran d' això arribar a detectar quina és la postura que prenen les persones envers eix tema, és a dir, arribar a saber quina és la identitat que és dona entre els individus partitn dels elements sobre els que es construeix.
La importància de la situació geogràfica fronterera, la llengua, l' estatus, la història i les tradicions, la relació objectiva de les persones i el conflicte, s' han anat explicant en els capítols del treball. Com a resultat d' aquest anàlisis, ens hem trobat que una part significativa de les persones de la zona se senten aragoneses. Aquest resultat no està fonamentat en una treball quantitatiu, però si existeixen elements de percepció suficientment evidents per acceptar-lo com un fet cert. També hi existeix un rellevant nombre de persones que s' identifiquen culturalment en gran mesura amb la Comunitat Catalana, però tampoc hi existeix un desig fort i estès d' un canvi territorial. El conflicte, relativament petit, que es dona a la zona d' estudi se situa a nivell de la identificació de les persones, i no tant al nivell del seu sentiment de pertinença, és a dir, que se situa més en allò que es considera ser aragonès, que en si se n' és o no, aragonès.
Aquesta absència de conflicte és el que realment fa que la zona que hem estudiat sigui peculiar, estranya i realment atractiva. El territori estudia té molts elements per ser considerat, quan altre no a priori, com un territori altament conflictiu, però la realitat és que entre les persones de la zona no existeix aquest conflicte permanent, i la gent es dedica més a anar vivint que a entrar en conflictes d' aquesta naturalesa.
La major par dels elements que s' han assenyalat en les hipòtesis- la llengua, la ubicavió geogràfica, la relació objectiva i l' estatus- haurien d' apropar, quan altre no en principi, les persones de la zona cap a l' lternativa de sentir-se català, ja que derrera l' anàlisi, i tenint en compte les teories sobre la identitat i el sentiment de pertinença basades en la idea que tendim a identificar-nos amb allò que considerem més atractiu, o amb allò que desitgem, semblaria el més racional, el més positiu per a les persones, així i tot, però, els individus se senten pertanyents a la Comunitat Aragonesa, llençant per terra totes aquestes teories. A més, aquest sentiment de pertinença a Aragó es basa fonamentalment en l' element més artificial i polític, i menys cultural i sociològic, que és la pertininça administrativa a Aragó ( no hem d' oblidar en aquest punt la importància de la història de la zona, però entre les persones es recorre més a la justificació de tipus territorial per fonamenta el sentiment de pertinença, com hem vist al llarg de les entrevistes). Ja s' ha comentat l' artificialitat que suposa la divisió provincial i regional a l' hora de considerar-la des de la perspectiva del que són les comarques naturals, culturals i sociològiques, i en principi a nivell de les persones aquest element hauria de ser menys rellevant que altres, precisament per la seua artificialitat, però a la nostra zona d' estudi no és així, llançant novament per terra totes les teorie clàssiques sobre el tema de la formació del sentiment de pertinença.
L' absència de conflicte significatiu i aquestes contraciccions que acabem d' assenyalar, fa que ens hàgim de plantejar la idea que la problemàtica que estem tractant no està interioritzada ni té la seua arrel a nivell de la població " d' a peu", sino que més aviat és un problema que s' ha desenvolupat de d' altres nivells, i sobre tot des de fora del territori.
Així doncs, ens trobem en una zona realment contradictòria, peculiar, estranya i conflictiva a l' hora de tractar-la a la llum de les teories de la identificació i del sentiment de pertinença tradicionals en sociologia, precisament per la manca de conflictes, perquè té tots els elements per ser conflictiva i, en canvi, no ho és.
També s' ha vist que les diferències entre les persones de distints grups generacionals es basen principalement a que les persones de més edat tenen una tendència major a justificar la seua identificació en elements de tradició, com ara "de tota la vida". Existeix una similar postura entre els tres grups d' edat ací analitzats, és a dir, un substrat comú bastant semblant, i les dife´`encies rauen principalment en la justificació d' eixa postura.
Pel que fa a les institucions políticques de la zona cal destacar-ne que estan bastant en concordança amb el que pensen els individu (1998).
Com a resultat d' aquesta part de l' anàlisi cal destacar-ne la lluita que s' està desenvolupant a nivell polític per tal de reconèixer la pluralitat del territori aragonès, de forma que no es consideri més aragonès un individu de Saragossa que un habitant de l' àrea del territori estudiada. Aquesta concepció política del tema de la identitat dins d' Aragó és important perquè també entra a formar part d' una manera significativa en el procés de construcció del sentiment de pertinença i de la identitat del jo.
Finalment, cal tornar a assenyalar la urgència que la concepció d' Aragó com un territori plural, amb diferents maneres de sentir-se, pensar i parlar, es prengui com una realitat que existeix. Aquesta pluralitat s' ha de concebre com quelcom constructiu i enriquidor, de forma que s' acabin els prejudicis, recels, i concepcions disgregadores heretades d' una visió parcial i excloent del que significa dir "soy aragonés", de tal manera que sigui exactament igual que dir "sóc aragonès".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)