La màgia de la terra
No acabo d’ explicar-me el per què, però hi ha certs llocs que provoquen una atracció i fascinació tal sobre el ser humà que, qui sap i pot captar la seva energia, queda atrapat pel pol d’ atracció que genera. Jo mateix vai néixer a Barcelona però des dels tres mesos m’ han pujat per aquelles zones regularment, a la que juntavem quatre dies de festa agafavem el cotxe i cap allà, des de llavors vai quedar enganxat com si de tel.la d’ aranya es tractés.
Per altra banda, dintre d’ aquests llocs, existeixen punts concrets on l’ atracció és superior i on és imposible escapar al seu encís. Són llogarets en els que, al llarg de la història, en un moment o altre, han sigut segellats per fenòmens com el megalitisme, les fonts curatives, els boscos sagrats, ermites, santuaris, romerías, successos extraordinaris, etc. Aquests llocs acostumen a estar marcats amb pedres o construccions sagrades. Sovint hi trobem la presència benedictina i les llegendes de Verges aparegudes i trobades, sobretot les que tornen al seu lloc d’ origen després de ser traslladades pel poble a llocs més accesibles.
Sense deixar de banda els camins telúrics, rutes sagrades que uneixen megalits, catedrals, santuaris, fonts i certes zones geogràfiques. La més coneguda és el Camino de Santiago. Altres són la del Sant Grial, la de San Úrbez, les del Romeros de Santa Orosia, algunes de tranhumants, etc.
Les pedres i les roques
Per a l’home pririnenc –i pels antropòlegs també- les pedres i les roques tenen tanta vida com la pugui tenir una persona, un cérvol o un cajico(1). L’ indígena pirinenc molt abans de la indoeuropereització d’ aquestes muntanyes, va centrar la seva cultura i religió en principis com la vida, la mort, la fecunditat, la fertilitat i la salud, concretant-los a través de les pedres, megalits, coves, que al cap i a la fí no són altre cosa que l’ interior de les roques. El Celta va aprofitar els coneixements de la pedra i els va perpetuar reutilitzant megalits, muntanyes sagrades, pedres curatives, pedres màgiques,etc. Si és realment un element viu, si és sagrat es perquè representa, és una concentració de l’ element terra, del que surt la vida i al que torna. Perquè la terra és la mare de tota carn i el vincle entre l’ home, la natura i l’ esperit.
Encara conec pastors que utilitzen les pedres per tractar alguna afecció seva o dels seus animals (el meu besavi). Alguns picadors escullen i palpen suaument les pedres abans de treballar-les. Els hi demanen permís, tenen cura i les embelleixen. La pedra agraïda és deixa treballar plàcidament.
(1)Un cajico és un roure en fabla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada