Hi ha romans en aquesta ciutat des del segle II b.p. fins al V del nostre temps. En total durant VII segles viuen a Jaca gents que són resultat de la barreja dels ibers autòctons amb els romans conqueridors. Mantingueren una activitat comercial important, jugant un paper de centre de mercat que es confirma amb l’ aparició d’ un gran edifici públic que podria ser un mercat o macellum.
En el segle I del nostre temps, explica Plini el Vell en la seva Historia Natural que els iacetans dependen judicialment de la colonia zaragozana i poseïen un nivell jurídic molt baix, això significa que vivien marginalment o eren vistos amb desconfianza pels romans. Això era resultat de la seva rebel.lia i pagaven l’ estipendium quasi amb carácter d’ indemnització de guerra. Estrabó els situa també en les guerres contra Sertori, i segurament van ajudar a Juli Cèsar durant la guerra civil amb Pompeu.
Durant el segle III les coses comencen a depauperarse i la ciutat pateix els primers abandonaments, potser coincidint amb el moment de les anomenades revoltes bagaudes del 290. A partir d’aquest moment, concretament durant el segle IV i V, es va perdent la vida urbana i s’ acaba abandonant sense que hi hagi atacs, ni incendis o qualsevol situació traumàtica. Segons les fonts Jaca pasa a denominar-se durant aquest periòdeApriz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada