divendres, 12 de juny de 2009

As Maitinadas d' o Pirineo Central

Os primers pobladors

No sabem ni la seva intensitat ni la seva cronología per falta de jaciments excavats, però podem apuntar tímidament que – en aquesta zona del Pirineu Central- potser existeixin alguns vestigis que permeten parlar de poblament en el paleolític inferior. El que sí està clar és la vinculació de l’ home amb la terra a partir del Neolític, vinculació que es manté en rituals agrícolas i en el substrat d’ algunes llegendes que ens parlen de “lenguas d'o rayo”, de “piedras d'o trueno”, que no son altre cosa que restes de silex tallats a les quals es referia Ramon Sender quan parlava de creences populars que buscaven les restes dels llams que es petrificaven quant penetraven a la terra.

L’ arribada del metall a aquestes terres deu de ser un aconteixement important, a simple vista per les manifestacions que ens queden d’ ella: el món megalític dels dòlmens que s’ amaguen a la bal del Aragón i que es vinculen a cultures pastorils movent-se per aquestes terres amb la transhumancia. Aquests pastors itinerants, que tot just arribaven a superar els trenta anys amb les dentadures castigades per les restes de terrissa dels seus molins per al cereal, van anar aixecant una arquitectura de carácter conmemoratiu en torn al qual se celebraven els rituals funeraris, acompanyats de grans fogueres.

Les terres de la zona del Camp de Jaca segurament van constituir un espai d’ expansió. No ho sabem, però podem suposar que en elles es van establir els poblats d’ estiu amb cabanes constuides amb branques, pells i fustes, que permetien viure de forma diferent a les coves o abrics rocosos. Estem en una terra que es caracterítza per se un bon corredor de comunicacions, raó per la qual aviat es van trobar aquests pobles ramaders amb nous grups humans que arribaven atravessant els passos pirinencs.