dimecres, 23 de setembre de 2009

Fraga i La Guerra Civil: Los Primers Dies



A Fraga aparentment la normalitat era absoluta. Però una sèrie d' indicis denotaven que quelcom estava ocorrent: la circulació de vehicles pràcticament havia desaparegut de les carreteres, los guàrdia civils des del diumenge estaven tencats dins el quarter i se començaven a detectar corros de persones que comentaven les notícies que anaven arribant. També eix mateix dia van vindre a refugiar-se a casa de familiars alguns mossens esperant que la situació perillosa passés aviat com a altres camins.

A partir del dilluns 20 els esdeveniments se van produir de forma ràpida i confosa, sobrepassant la capacitat dels dirigents locals de controlar-los. L' organització que en aquells moments crucials demostra més capacitat de mobilització és la CNT-FAI i són los seus dirigents, encapçalats pel mestre Alberola, los que lideren a Fraba la reacció contra la revolta dels militars sublevats. En estes circumstàncies, per pròpia voluntat o sota amenaça, l' alcalde i els consellers dimiteixen despareixent així l' Ajuntament com a tal. Acabada la guerra per eix fet los seus integrants seràn acusats d' haver donat el poder a la "turba".

Per decissió de la FAI se crea un Comitè conegut sota diverses denominacions (de Defensa al principi, Popular Antifeixista després i Revolucionari pels franquistes) en el que, a més de representants de partits polítics, automàticament son inclosos l' alcalde i els regidors dimitits però que el veritable poder quedarà a les mans dels llibertaris.

El dia 22 davant la possibilitat certa que els feixistes de Saragossa vinguessen a prendre Fraga se va ordenar a tots los homes concentrar-se a la ciutat abandonant les feines agrícoles pròpies de l' estiu i es posés un distintiu roig a la roba. Es va procedir a detindre preentivament , i a escorcollar els domicilis, a tots els capellans i persones sospitoses, tancats a l' últim pis de l' Ajuntament (Actual palau Montcada)

El 23 Arriba una caravana o columna coberta de matalassos; era provinent de Barcelona i se va formar per anar a Saragossa, ciutat on el sindicat anarquista tenia una forta implantació i els seus afiliats patien una forta repressió. Composta principalment per llibertaris però també de presos que havien soltat, no hi faltaven les dones milicianes. Pareix ser que va eixir pel seu comte i risc provablement liderada pels germans Subirats. Van exigir l' entrega dels retinguts pel Comité de Defensa a l' Ajuntament; aquells que representaven els culpables de la miserable situació que es trobava el proletariat: L' Esglesia, el Capital i el Feixisme.

Sota amenaces van ser obligats a lliurar-los els sospitosos cosa que van fer tot i aconseguir salvar-ne alguns que aconseguiren fugir( no està gens clar). Són duts al cementiri lligats on finalment els afussellen, cremats els cossos i enterrats en una fosa comuna, com solia ser costum en aquells temps. Com els guàrida civils estaven aquarterats a l' espera d' ordres, aquell mateix matí se lis va comniar a que manifestessen a que costat estaven. Al contestar "amb el Govern!", la multitud que allí estava aplegada va prorompre en aplaudiments. Van ser repartits entre les seccions de columna i confiscades les armes que retenien des dels fets d' Octubre del 1934. Val a dir que, a diferència d' ara allavonces era corrent la tinència d' armes entre la població i els capellans i diputats. Van marxar seguint camí.

Lo dia 25 va aparèixer a Fraga la columna Durruti, dirigida pel mític dirigent llibertari i que tenia com assesor militar al comandant Enric Pérez Farràs. La componien 2.500 milicians i segons los objectiucs que li havien fixat lo Comité de Milicies Antifeixistes de Catalunya havia d' anar a la conquesta de Saragosssa per la ruta de la Naciolnal II. Però això ja és una història que deixo per un altre dia...


Tejero Costa, Paco: Fraga. República i guerra civil; Primera edició 2006; Biblioteca Montcada de Fraga (FL 94 TEJ)

"Si totes les guerres són dolentes perquè signifiquen lo fracàs de la política, les guerres civils són imperdonables, ja que la pau no naix quan la guerra acaba"

Charles De Gaulle